Un Cor que cal cuidar… no siguem Bandits (I Masnadieri)

0
354

Radiobanda

Dia 15 de febrer al Palau de les Arts, el Cor de la Generalitat no fa vaga, però caldria que aquest tema es solucionés d’una vegada per totes. No podem viure sempre en la corda fluixa.


Com deiem, amb un Cor fantàstic, una orquestra en bona forma i un director que quan veu el final de la seua estada a Les Arts, sembla que vullga deixar el seu millor fer i saber.

Posar en escena una producció  de Gabriele Lavia, San Carlo de Napoles i Fenice de Venecia amb una escenografia, única i poc vistosa, va ajudar poc, però així feia fluir més, com hem dit, el Cor i l’Orquestra .


La tragèdia de la família Schiller va estar molt ben representada pel baix Michele Pertusi (Massimiliano), qui va convéncer en el  seu paper entre l’amor i l’odi d’un pare als seus fills.


De Roberto Secco (Carlo) esperàvem més, tot i que defensà molt bé el seu incòmode paper, sobretot en les parts de dalt.


Francesco el bordà el baríton Polac Artur Rucinski, irònic i mordaç en la seua actuació.


L’actuación de Roberta Mantegna (Amalia) va ser molt ben interpretada amb una veu molt nítida i belcantística.


Arminio va estar molt ben interpretat pel Sud-coreà Bum Joo.


Molt bona nit d’òpera a Les Arts, on gaudírem d’un gran espectacle al millor estil de Verdi, i disfrutant d’una gran orquestra, d’un magnífic cor (cuidem-lo!), gran director i molt bon ambient.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here