Aquesta música no té aire ni llum. És un dèbil batec del cor. No se li demana arribar més enllà d’uns mil·límetres en l’espai, però si, la missió de penetrar en les grans profunditats de la nostra ànima i regions més secretes del nostre esperit.
Amb aquesta reflexió de MUSICA CALLADA, considerada l’obra mestra del compositor i pianista Frederic Mompou i Dencausse i que sorgeix dels versos del Càntic Espiritual, poema de Sant Joan de la Creu, vull començar el moviment de “Música, Festa i Parèmia” dedicat als instruments musicals amb teclat.
FREDERIC MOMPOU I DENCAUSSE
Frederic naix a Barcelona el 16 d’abril de 1893, … Sabem que la seua vocació musicalens trasllada en la seua infantesa al taller de construcció de campanes del seu avi, … En plena formació pianística amb el mestre Pere Serra i Gonzàlez(1) i després de sentir un recital de Gabriel Fauré decideix cercar noves formes de composició, on després de diversos assajos troba l’acord metàl·lic que li recorda la riquesa sonora del familiar toc de campanes de la Foneria Dencausse, ….
Millor que explicar-ho jo, en el següent enllaç de la Fundació Frederic Mompou podreu gaudir detalladament de tot el seu món, on abunden les imatges, els colors i els sons com a mode d’expressar amb la seua música, els seus sentiments més profunds i els seus pensaments i idees.
INSTRUMENTS MUSICALS AMB TECLAT
No obstant, i compaginant la trajectòria d’aquest compositor i pianista amb els Instruments Musicals amb Teclat, és importat puntualitzar què aquests abracen tres aspectes comuns: són polifònics, utilitzen la mateixa distribució de tecles en dos colors i habitualment es toquen amb els dits de les dues mans, i al gaudir d’una extraordinària gamma d’efectes sonors vibrants i sensibles, transmeten l’estat emotiu de l’intèrpret o intèrprets quan ens fan partícips d’aquest art, encisant-nos a més, de la naturalesa del lloc on prové l’instrument com també del compositor i de la música creada.
Com vostès ja han gaudit de la música de Frederic Mompou, des d’ara i ja parlant de les parèmies, cal dir què quan es referim al piano, a l’orgue o a les tecles que els conformen, moltes vegades plasmem irònicament el contingut de les frases que parlen d’aquests instruments, per això l’ésser humà deu raonar amb intel·ligència el significat d’elles.
Per tan i com tots els versos estan ja fets, amb les següents frases encetarem la narracióamb l’orgue de protagonista.
Entre No distingir entre un orgue de gats o de raons o simplement … un Orgue de gats, no trobem cap diferència atès que ambdós parlen de la falta d’enteniment entre diversos individus que discuteixen.
La llegenda conta que en un poble que se celebrava la seva festa major, van improvisar un orgue omplint de gats, una caixa amb cordills lligats per un extrem a les cues dels gats i per l’altre a les tecles, … quan tocaven el teclat s’estiraven les cues dels gats, els quals, miolaven amb gran desconcert.
Llibertats d’orgue!. Aquest axioma ens trasllada a dues dates molt significatives en la nostra cultura com són el Nadal i el Dissabte de Glòria.
Antigament, i ara no tant, en els Dissabtes de Glòria els organistes gaudien d’una especial butlla, per la qual cosa podien tocar qualsevol música per profana o irreverent que fora.
Així mateix, per Nadal era habitual fer llargues tocades amb conegudes i populars danses o cançons nadalenques, les quals eren corejades amb fervor per tots els parroquians.
Aquestes altres amb el leitmotiv de l’orgue de Caldes:
Tenir més tecles que l’orgue de Caldes o ser una persona delicada. Destrempat com l’orgue de Caldes o mancat d’harmonia i de claredat, o aquest últim: Semblar l’orgue de Caldes que un mosquit el va destrempar. Musicalment es refereix als conjunts inharmoniosos i desafinats, però també parla de les coses desordenades i discordants que donen pas a situacions molestes i complicades.
Cal dir que Caldes d’Estrac és un poble situat a la comarca del Maresme i el llegendariconta que l’orgue que hi havia era diferent als altres. Amb un major nombre de tecles, estava fet de canons de canya en lloc de tubs metàl·lics i amb això, els sons que emetia eren dissonats i estranys i encara tenia una altra característica, només amb el so del vol o el pes d’un minúscul mosquit posant-se damunt l’orgue, aquest es destemprava més. (Joan Amades)
Parèixer Cotalles, o fer com Cotalles que tenia dos filles i els va comprar dos pianos.
Dóna nom als qui fan una ostentació excessiva de les coses.
Aquesta dita ens trasllada a l’Alcoi de primeries del segle XX on vivia Luis Berenguer “Cotalles”. Potser que el malnom vinga de cota que és un vestit de llana negra o molt fosca, llarg fins al genolls, amb mànegues i botons davant.
Aquest personatge tenia una fàbrica de teixits i un magatzem de bales (tria de draps) a la part alta de la ciutat (carrer de San Vicent, per on comencen les Entrades de moros i cristians). Informació d’Eugeni S. Reig, Josep Tormo i DCVB.
En el món de les parèmies o frases fetes, quan es refereixen a l’orgue i al piano, en trobem més amb un significat càustic, satíric i fins i tot despectiu i malt sonant, que les que gosen de bona salut o positivisme, però donat que la saviesa humana les ha creat, en repassarem unes quantes:
Quan a un lladre o un sospitós el duen a la comissaria o a la presó, dèiem que va a Tocar el piano, atès que amb els dits marca l’empremta dactilar en la fitxa policial, així mateix quan una persona carregada de romanços, excessivament minuciosa i que remira les coses, afirmensens dubte què: Te més tecles que un piano. (Tindre més tecles que un piano) i aquesta altra, Tindre el cap com una pianola, reflecteix el fàstic que ens produeix escoltar massa romanços ocoses per l’estil.
Amb les següents: Ser més bast que un llegó damunt d’un piano, Més bast que una aixa damunt d’un piano o Més bast que una dalla (o una corbella) damunt d’un piano, totes similars, poc més podem dir, per tan, és en la següent, on hem de trobar el sentit exacte (o figurat) del refrany: L’orgue és un instrument de culte, perquè quan comença a sonar sentim el Poder de Déu, i quan acaba de sonar, coneixem la Gràcia de Déu.
La resta de les frases com també les diverses explicacions sobre aquesta família d’instruments, les podeu seguir en el següent enllaç;
Instruments musicals amb teclat
(1).- Pere Serra es autor de sis mètodes per a l’estudi de diversos instruments, signats baix el pseudònim de Robert Scott.
Endevinalla musical “Música Callada”: Primer quadern / III Moviment / Plàcid / Tempo 92 negres / Compàs 3/4 = Sintonia de …?.
Salut i Música
Vicent Agulló Pérez – Membre del CAEHA i de la UMDA
