D’ORGANISTES Y DE MÚSICHS

0
159

D’ORGANISTES Y DE MÚSICHS

Entre No distingir entre un orgue de gats o de raons o simplement … un Orgue de gats, no trobem cap diferència atès que ambdós parlen de la falta d’enteniment entre diversos individus que discuteixen.

Falta d’enteniment que mai no trobaran en la gent de música gràcies a que sempre está contenta y alegre, tirant vèrsos y doteríes, y gastant jances y bromes, raons per les quals i amb aquest treball de recerca i de recopilació de narracions originals de Joaquim Martí i Gadea recordarem el concepte estètic de la música, que com sabem és l’art de combinar els sons de la veu humana o/i dels instruments d’acord amb les lleis de l’harmonia, de la melodia i del ritme i que ens afecten d’una manera agradable, racional i lògica, a continuació reviurem la comicitat irònica i satírica de les dues següents narracions que a principis del segle XX va “compondre” Joaquin Martí i Gadea.

Només afegir que a fi de gaudir d’elles i del seu idiosincràtic valencià, prestarem una cordial atenció als accents i/o a la jocosa i càustica grafia fonètica amb els vocables que empra l’autor parlant dels organistes y músichs.

NOTA

En el següent enllaç de Radio Banda, podrem canviar d’idioma (versió web), seleccionant-lo en la part superior esquerra. 

ORGANISTES Y MÚSICHS

Uns y atres son de la mateixa família, llevát de qu’ els primers se dediquen ´s tocar l’ orgue y els segons á atres instruments, com clarinet, corneta, cornetí, bombardí, fagòt, etc.; per si satisfets y desahogáts son uns, tant ó més son els atres, de mòdo que tots se tòquen de lo mateix y s’ en van per un camí, puix si se trata de menjar y beure, ni hia d’ ells qu’ es menjarien l’ ancrusa d’ un ferrer y es beurien la mar, si se convertira en vi, ayguardent y atres licors; y es perque com bufen tant, s’els he seca la boca y el gallet, y necesiten á cada trico anarlos arremullant, sinós no pòden pendre be la embocadura.

Per lo demès, tot es gent de bon humor, que com visita moltes festes y se divertix á la salut de tots, sempre está contenta y alegre, tirant vèrsos y doteríes, y gastant jances y bromes, rahó per la que nosatros, volent seguirlos també en eixa sòlfa, els ham dedicat estes nòtes y la cansò qu’ estava de mòda anys arrere:

Ja sé qu’ eres organista,

Ja estarà content ton pare,

En se que vajes á casa

Tòcali l’ orgue á ta mare.

Puix la música es un recurs molt bò pera no sentir les penes ni la tristor, y dasta pera fer pasar la fam, com feha el tío Pèp del Tonto de Benimasòt, que la nit que no teníen que sopar, es posava a tocar la guitarra y á cantar, fent eixir á ballar á la dòna y als gichs dasta l’ hora de dormir.

NOTES.-:

Ancrusa – Anclusa: Bigornia ó yunque, pieza de yerro ó acero templado de forma cuadrilonga, … de que se sirven los herreros … para trabajar á martillo los metales (DGMG).

Á cada trico: A cada moment.  

Doteríes: Parlotejar, parlar excesivament

Jances – Xanxa (Jança): Dicho ó hecho festivo y burlesco (DGMG).

ELS TÍOS DELS ORGUENÉTS

Als darrers del sigle pasát (S. XIX) venien á Valencia molts italians en orguenèts, violíns y arpes, que tocant eixos instruments per los carrers de la capital y pòbles de la vega, es guanyaven el pá; y com aquella mina segurament ja no dona aguiletes per haverse eixovát del tot, els tals tíos ja no s’ acòsten per así á regalarmos els oíts en les seues músiques y catinèles, barata els dineris que m’ hos tríen á força de pidolar y fer no pòques çalèmes y cortesíes, pera lo qual son molt llarchs els estrangers.

¿Qui se deixa, puix, estes còses pasáes en lo tinter?.

No conve, dirán vostès, y per això les recordém en este puesto, cantantlos ademés una cansó:

En arpes y violins,

Òrguens y atres instruments,

Veníen els italiáns

Á emportarmose l’ argents.

Fentmos çalèmes y máns.

Pero, gracies á Deu, ja no tornen á divertirnos, de los que devém algrarmos, perque les sehues albáes y serenates al ple del día m’ hos eixíen més cáres qu’ els hòus á real.

NOTES.-

Aguiletes: Antigues monedes de cinc cèntims.

Eixovát – Aixovat: Agotado, vacio. (DGMG)

Pidolar: Pedir con frecuencia é importunidad (DGMG).

Çalèmes: Que afalaga o diu coses agradables.

Escrites en un temps on les normes ortogràfiques actuals no existien, aquestes narracions pertanyen a Tipos, modísmes y còses rares y curioses de la tèrra del gè (xe) ho estan á fi de qu’ el pòble sapia son pasát, únich mitj de voler com se deu á la tèrra del Gé (xé), es a dir, amb la parla dels nostres pobles.

Bibliografia:

Col·lecció Biblioteca Valenciana – Librerías París – Valencia. 

DCVB (Diccionari Català-Valencià-Balear).

DGVM (Diccionario General Valenciano-Castellano)

Salut i Mñusica.

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí