EL MEU VIOLONCEL ÉS EL MEU MILLOR AMIC

0
645

El meu violoncel és el meu millor amic,

el més estimat amic.

Pau Casals i Defilló

Amb aquesta breu però significativa reflexió vull destacar la importància de Pau Casals i Defilló en aquesta aventura paremiològica atès què, ha sigut ell amb la seua humanitat i la seua saviesa el que ens a guiat a recopilar tot aquest especial món de les frases fetes.

Instruments Musicals de Corda

Violí,  Viola,  Contrabaix i Violoncel

Combinant les notes àgils, melòdiques i expressives del violí i de la viola amb els fonamentals sons greus i profundes del contrabaix que es complementen amb el so solemne i versàtil i el més aproximat a la veu humana del violoncel, vull subratllar que l’espai sonor compleix amb diversos funcions: entorn, entreteniment i comunicació i que dins d’aquestes facultats, trobem la de crear i fer-nos gaudir de la música d’aquests instruments, què no obstant de ser els habituals de la secció de corda d’una orquestra simfònica, han tingut i tenen molt protagonisme en altres estils musicals (jazz, pop, bandes de música, tradicional o folk, rock, etc.) i es caracteritzen per emetre el so mitjançant la vibració i/o percussió de les seues cordes.

I amb el so meravellós d’aquest llenguatge universal, lligat com a font de comunicació i entreteniment al llenguatge paremiològic, recordarem aquest entorn i sens dubte coneixerem i reviurem diverses frases fetes què, les unes ens agermanen amb uns pensaments positius, mentre que unes altres, la negació o la contradicció forma part del seu tarannà, sent les restants les que vostès tenen que trobar el seu significat.

Encetem el repertori amb un refrany que ens duu a l’illa de la Sardenya, concretament a L’Alguer que amb el vocable Emparar o siga Aprendre amb intel·ligència, ens mostra l’amor matern o patern a través de l’estudi: Mon fill és emparant música i sona lo violí.

  • Molta bona música ix d’un vell violí. O Els bons consells, pren-los sempre d’un home vell.
  • Tocar el violoncel amb pinces d’estendre. Poc estudiat i/o assagat. 
  • Fer callar els tambors amb el so d’un violí. Simbòlicament, en temps de lluita es requereixen armes que no calen en temps de pau. 
  • El violí fa festa
  • Les cançons del violer, totes van pel mateix raser. El violer és el sonador de viola.
  • Es tocar violi vol arpes. És a dir, amb bon gust i bona manya. (A Menorca).  

L’Arc i les Cordes

L’estima i l’amistat són com la música, dos cordes del mateix to vibraran conjuntament encara que només es toque una.

L’arc és l’accessori constituït per una cinta de crins de cavall o truja tensada entre les extremitats d’una vareta, i les cordes són cadascun dels fils de metall, de crin o de budell que es posen subjectes a l’instrument i que l’arc el fa sonar.  

Sabem de bona corda, que el fenomen físic-harmònic es produeix quan un instrument d’aquesta família genera el so a causa de les ones estacionàries, per tant, podem comparar el so d’una Corda falsa, que és la que està mancada d’harmonia i delicadesa amb una Corda simpàtica, que malgrat no es toca directament, si que sona per simpatia o ressonància?. Tanmateix, Patir el virtuosisme rovellat d’un tocador de viola, el devem relacionar amb aquest fenomen?.

Amb Tirar de la corda i alguns altres, vostès són els que tenen que trobar l’explicació:

  • El qui és bon músic, amb una corda toca.
  • Anar amb gent de la meva corda (o teua corda).  
  • Tocar sempre amb la mateixa corda fa la música lletja.
  • No s’han de tocar cordes desafinades. 
  • S’han de trencar moltes cordes abans de saber guiar l’arquet.
  • Tindre poca corda. No tindre paciència, perdre el seny.  
  • Tocar la corda sensible. Causar emoció, gaudir d’un sentiment intens.
  • Com si li donarem corda, és a dir, que per imprudència o maldat sempre conta el que veu i escolta. (Aquest refrany el diuen en Els Càpitos i en El Collado dels Gabriels, llogarets de la comarca de El Carxe que pertanyen a Múrcia però que es parla valencià).
  • Com l’arc de violó, d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra.
  • Com els arquets dels violins, pujant i baixant.

D’Aprenents i de Músics: Els uns són bons i els altres són dolents

Els alumnes o aprenents són persones que reben ensenyança d’un o més mestres mitjançant diversos mètodes pedagògics en l’escola, en casa o en un altre establiment docent i que el veí es una persona que viu prop d’una altra, per tant, amb aquest concepte, seguidament parlarem d’ells.

  • Qui té un bon veí, pot tocar el violí.
  • Déu ens guardi del vi dolent i del violí d’un aprenent.
  • No donava per a més, ni el violí ni el violinista 
  • Deu ens lliure del mal veí i d’aprenent de violí.
  • Qui bé toca el violí, mai no molesta a cap veí.
  • No vulgues mai més mal veí que un aprenent de violí.
  • Nyigo-nyigo … Nyigo-nyigo. (Onomatopeia del so d’un instrument de música de timbre nasal, sobretot de violins mal tocats. DCVB). 

Barreja Orquestral

Si barrejar és combinar o establir un lligam entre dues o més coses, amb la Barreja orquestral reviurem diverses parèmies que d’una manera o d’una altra s’associen amb la música i amb els instruments de corda.

  • Les mengen se nos mosques!, Va dir un sorollosament nerviós un violinista mentre tocava «El vol del moscardó quan volia dir les mosques se’ns mengen!.
  • A bona hora vaig pel carrer carregat amb el violó.
  • Com el so lamentós del violoncel.
  • Bona nit viola!, ja et tinc en la cassola.
  • Com el trèmol angoixant del violí. (Trèmol: Terme que indica la repercussió o reiteració d’un so o d’un acord i que produeix un efecte de tremolor).
  • Tindre les cames com un violó. Tindre les cames arquejades.
  • No es pot dir si es bon pastoret si no toca el rabequet. (Rabec – Rabequet: Violí de tres o quatre cordes que es toca amb un arc corbat).
  • Contrabaix i violó, el mateix so.
  • Tocar viola.
  • A violí o Anar de violí. A Alcoi, comprar a fiat o a ratlla, és a dir a plaços o termini.
  • Tot té un fi, fins i tot el violí.
  • Música ratonera. Nom burlesc que es donava a la música de la viola de roda, instrument de corda fregada que substitueix l’arquet per una roda. (Vocabulari de la Música).
  • Tocar el violí. En un sentit metafòric equival a fer-se el desentès davant d’una situació o d’una pregunta compromesa.

Tant com si Volen dur o no el mateix ritme com fan el ventall i el violoncel, tot aquest moviment de refranys i frases fetes, el poden seguir a través de l’enllaç Instruments musicals de corda, i mitjançant el bloc Música, Festa i Parèmia, els convide a conèixer aquest meravellós univers de la Música i de les Nostres Tradicions.

Per finalitzar, vull retre-li la meua estima al mestre Pau Casals amb aquesta reflexió:

La música, aquest meravellós llenguatge universal, hauria de ser font de comunicació entre tots els homes.

Salut i Música.Vicent Agulló Pérez – Membre del CAEHA i de la UMDA.

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí