El Km 0 invisible: Salvar la cultura és salvar la nostra identitat

0
153

Fa dies que em volta pel cap. El confinament ens dona més temps per fer moltes coses que abans no fèiem. Temps per fer pastissos o pa, temps per escoltar, o per enviar WhatsApps, per reflexionar o per madurar pensaments. Fins i tot temps per tenir alguna paranoia. I també ens fa més sensibles en valorar allò que tenim més a prop i que abans menysteníem. Curiosament ens hem adonat que les coses que més apreciem, son les més barates, com passejar per la platja o xerrar o fer una abraçada. L’altre dia, per exemple, el meu fill em preguntava si quan s’acabés la crisi del coronavirus, continuaríem jugant tant de temps com ho fem ara.

El que us deia, fa dies que ho rumio i avui ho vull compartir amb vosaltres. Parteix d’un convenciment que sempre he tingut, però que ara s’ha accentuat sensiblement, donades les circumstàncies que estem vivint. Va partir d’això i d’una associació d’idees arran de les interessants campanyes que s’estan portant a terme a les Terres de l’Ebre que ens conviden a consumir productes de proximitat, de km 0, per tal d’ajudar la malmesa economia d’un sector del territori, que malgrat gaudir d’una qualitat extraordinària, sempre s’ha vist perjudicat per les no sempre encertades dinàmiques dels mercats. Tenim productes de notable qualitat que gràcies a aquestes campanyes s’han revalorat i han propiciat un increment de la venda. Parlo de sectors com l’agricultura, la pesca o la ramaderia, però també d’altres d’elaboració pròpia com la xocolata, embotits o conserves que es fan a casa nostra. Consumir-ho ajuda als productors locals i a sobre resulta més sostenible des del punt de vista mediambiental.

Però malauradament ens hem oblidat d’altres activitats, també de casa, també de gran qualitat i gairebé sempre maltractades i menystingudes, malgrat que generen llocs de treball, els quals estan ara en un autèntic perill. Son productes intangibles, relacionats amb la cultura, l’espectacle i la festa.

Tenim músics, orquestres, grups de teatre, mitjans de comunicació, cantants, lletristes, guionistes, humoristes ebrencs que fan una gran feina, de reconeguda qualitat, que estan patint i patiran la crisi econòmica, quan son autèntics generadors de benestar social i de creixement personal. Tenim autèntics professionals de gran nivell relacionats amb el món de la cultura i l’espectacle, com tècnics de so, promotors de festivals, dissenyadors gràfics, empreses d’envelats, escenaris o il·luminació, publicistes, que res tenen d’envejar als dels altres territoris.

Tinc molt clar que, sense ser servei essencial, és essencial per a la societat ebrenca. Salvar la cultura és salvar la nostra identitat, és fer-nos forts com a territori, és enriquir-nos com a poble i com a persones.

La llista de professionals del sector cultural seria immensa, tan gran com el seu nivell de creativitat, tan gran com la greu crisi que travessen.

I per als més reticents als meus arguments, una reflexió. Reactivar la cultura és també reactivar la nostra economia. Només el sector de les orquestres dona feina a 700 mil persones a tot l’Estat. No tinc dades a les Terres de l’Ebre, però segur que ens sorprendrien. Que ningú pensi que no és el moment en salvar el sector de la cultura esgrimint d’altres prioritats. Perquè és ara la prioritat. La de donar preferència a la gent de casa. A la cultura invisible km 0. Des del teatre de carrer als mitjans de comunicació, des dels músics als humoristes, des dels escriptors o poetes als cantadors de jotes, des dels artistes als empresaris.

Per aquest motiu vull fer una crida a tots els regidors de festes i de cultura de tots els pobles de l’Ebre, a tots els Ajuntaments i Institucions del nostre territori perquè facin el màxim esforç en donar suport i feina a tots els agents del sector de la cultura, als creatius i als serveis d’infraestructura, perquè facin un esforç per ajudar un sector cada cop més prestigiós a les Terres de l’Ebre, què es pot anar en orris per culpa del maleït virus. Hem de fer compres del km 0 de la cultura transversal ebrenca. Institucions i societat. És el moment d’apostar per la gent de casa. Si ara no és el moment de reivindicar els nostres agents culturals, no ho serà mai. I ho dic amb tota la humilitat però també amb tota la fermesa del meu convenciment personal més profund.

Jo per la meva banda predicaré amb l’exemple.

Ramon Bel i Serrat

Regidor de Festes de l’Ajuntament d’Amposta

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here