Després d’algun temps de només gaudir de la música interpretada pels músics de la Societat Unió Musical d’Alcoi en els tradicionals concerts d’EXALTACIÓ A LA MÚSICA FESTERA, i amb el RECORD sonor i afectiu d’Iñaki Lecumberri Camps, director que ens ha acompanyat durant els últims sis anys en aquesta llavor artística, enguany, fidel a aquesta cita anual, vull compartir amb vostès aquest concert que vàrem “sentir” el diumenge 17 de març de 2024, dirigit ell, per Rafael M. Garrigós García, nou director de la banda al qual vull donar de tot cor la BENVINGUDA.
El programa de mà del concert expressa que Rafael Garrigós és un músic molt reconegut i valorat en el camp de la docència i de la composició, així com posseïdor d’una àmplia i solvent trajectòria en la direcció de bandes de música, orquestra i cors, amb exitoses gires en concerts per Espanya i Europa, i destacar què, amb les agrupacions musicals que ha dirigit a aconseguit entre altres, dotze primers premis en importants certàmens musicals.
Rafael Garrigós inicia el seus estudis musicals en l’Escola de música de la Unión Musical del seu poble Énguera, que continua després en els conservatoris de Xàtiva, València, Madrid, Granada i Múrcia en l’especialitat de trompa, piano, composició, direcció d’orquestra i cor, en la que obté el Premi Extraordinari de Composició i Direcció del Cors.
A més, ha impartit cursos de direcció, amb conferències i seminaris en Espanya, Itàlia, Portugal i Colòmbia. Desenvolupant la tasca de director i professor en diversos conservatoris, és actualment professor en el Departament de Llenguatge musical i veu en el Conservatori Professional de Música “Guitarrista José Tomás” d’Alacant.
Director musical d’Òpera i Sarsuela en la Compañia Lírica de Andalucia, es autor de diverses composicions com el Concert per a banda The legend of the butterfly lovers i de les Publicacions Pedagògiques Rimando y Entonando.
Després llegir aquesta ressenya, manifestar que amb els símbols musicals interpretats pels músics i eficaçment dirigits pel director de la banda, Rafael Garrigós, en aquest concert hem recorregut, un interessant camí fester a través d’un reconegut i efectista programa solfístic.
Camí que vull encetar amb la Marxa àrab interpretada en el concert, LA LOCURA DE BOABDIL, composta per José Carbonell García, director de la banda de “La Cruz Roja” entre 1919 i 1926, denominació que va tindre anteriorment l’actual Unió Musical d’Alcoi.
Ernest Llorens ens informa de l’absència solfística dels clarinets, flautes i oboès en la seua instrumentació original, però si que estaven inclosos diversos instruments de percussió com les populars “carabassetes” que cadascuna d’elles interpretava un “paper diferent”, com també que els instrumentistes de metall “tocaven amb sordina”.
Doncs bé, en aquesta composició estrenada en 1924 amb la instrumentació original acompanyant a la Filà Marrakesch en l’Entrada de moros, els instrumentistes de fusta (clarinets, flautes i oboès) van interpretar els papers de les “carabassetes”. Enguany, cent anys després, amb la inclusió i musicalitat dels instruments de vent fusta, conjuntament amb els restants intèrprets i l’efecte sonor dels percussionistes, aquesta composició va aconseguir visualment i sensitivament crear, un gran espectacle genuí i original.
Si RECORDAR, paraula derivada del llatí –RE– (de nou) i –CORDIS– (cor), significa TORNAR A PASSAR PEL COR referint-se a l’òrgan on es creia que es trobava la memòria, (però si que gaudim del COR com a centre dels afectes i de les passions), a continuació usarem aquesta facultat, per a “recordar i estimar” al nostre amic Andrés Arévalo i a la seua música amb el Pasdoble MAREVA, composició dedicada per Rebeca Abad (música de la banda) a la seua mare Eva Brotons.
Així mateix vull incloure com a sinònim d’amor i de sensibilitat, les següents paraules d’Enrique Alborch Tarrasó, guanyador del LV Concurs de composició “José Mª Valls Satorres” amb la Marxa solemne SEMPER IN UNUM –Sempre junts–, que vol “RECORDAR amb la seua música, a tots aquells que ja no estan estre nosaltres, però que en el RECORD, romanen per sempre al nostre costat”. Sens dubte, amb tota la solfa d’aquesta composició que vàrem sentir en el concert, ho ha aconseguit completament.
Parlar del Mexuar (paraula que prové de l’àrab clàssic “Maswar”), es confirmar la cambra en el Palau de l’Alhambra de Granada on es reunia el Consell de Savis per a tractar i impartir justícia1, i és amb una extensa justícia musical, la que ens ha transmès miríficament (en llenguatge poètic), Evaristo Pérez Monllor amb la Marxa oriental EL MEXUAR.
Inspirada en l’Alhambra de Granada i datada el 22 de novembre de 1923, festivitat de la patrona de la música Santa Cecilia, està dedicada a Antonio Úbeda Montagud i a la Banda Nueva del Iris, actualment la Societat Musical Nova d’Alcoi.
Destacar que aquest compositor va dirigir la Banda de Música La Lírica Moderna, primera denominació que van tindre la Unió Musical d’Alcoi en 1905.
Sense oblidar les meravelloses interpretacions de totes les obres d’aquest concert, vull reflectir l’entusiasme contagiat amb la Marxa cristiana L’AMBAIXADOR CRISTIÀ, Primer premi de composició en el XIX Concurs de Música Festera d’Alcoi de 1982 de Rafael Mullor Grau, músic i posteriorment director d’aquesta banda des de 1985 a 1991, composició que mai no perdrà la seua actualitat gràcies a la seua fenomenal instrumentació.
Amb poques paraules però amb molta música, destacar sens dubte, l’agilitat i l’encantadora coherència d’elements del Ballet LLIURE de Bene Ripoll Belda, com també realçar els suggestius matisos harmònics i els ritmes trepidants de la Marxa mora CAP D’ESQUADRA2 d’Alfons Yépez Santamaria –Chipi– arrodonit tot, amb la genial interpretació dels músics baix la direcció del mestre.
Dues composicions amb un caràcter especial: IT’RAM3, Pasdoble de Saül Gómez Soler compost en 2023 que gosant d’un aire diferent però clarament actual, està dedicat a Vicent Martí Donat, capità moro dels Mossàrabs d’Ontinyent per la seua filla Laura, i la Marxa cristiana DAVID, que atresorant una magnífica instrumentació i compost per Ramón Garcia Soler en 1997, està dedicada a David Angulo Sobradillo, capità de la Filà Maseros d’Albaida.
Del treball artístic i compositiu d’aquests dos músics nascuts en la Vall d’Albaida que engloben un gran bagatge com a directors, mestres i compositora no tenim cap dubte, qualitat que el públic va saber correspondre sense complexos gràcies a les interpretacions de la banda.
Presentada al XXVIII Concurs de Composició “Amando Blanquer” amb el lema “Mayans” amb altres huit composicions; el jurat format pels compositors Javier Darias Payá i José Mª Valls Satorres i pel meu mestre de percussió Joan García Iborra, i després d’analitzar totes les obres, va atorgar el PREMI de composició a la Marxa cristiana titulada PICCADILLY CIRCUS del compositor nascut a Cocentaina Josep Vicent Egea Insa.
D’aquesta Marxa cristiana només afegir què, amb una perfecta fusió de diversos estils musicals, la musicalitat obtinguda a estat i és, emprant un terme qualitatiu i lògic, “sublim i innovador”, atès que composta per a la festa, sembla que s’allunya d’ella alhora què, musicalment i realment l’apropa, i per tant, l’enlluerna fent-la més genial.
RECORDAR!: DE MÀ DE MESTRES!: Camilo Pérez Laporta – Amando Blanquer Ponsoda – José Mª Valls Satorres.
Dintre del nostre univers musical i fester, aquests tres compositors alcoians gosen d’un lloc especial en aquest cosmos musical, món del que vàrem gaudir intensament amb la interpretació del senyorial i clàssic Pasdoble EL CAPITAN del prolífic Camilo Pérez Laporta compost en 1897, com també de la bellesa, element primordial amb la cadència rítmica, de la Marxa mora ELDA del genuí Amando Blanquer Ponsoda, Obra obligada en el I Certamen de Música Festera d’Elda de 1986, sense oblidar la Marxa Cristiana JORDIANS, subtitulada “Timbals d’Abril” de José Mª Valls Satorres en la que sorgeix musicalment, l’especial caràcter històric de la Fila Vascos, composició que aquesta banda interpretarà en abril de 2024 en l’Entrada de Cristians acompanyant a l’esquadra especial del Mig.
Com ja mana la tradició, la penúltima obra que es va interpretar i com tots vàrem endevinar, va ser la Marxa mora emblema de la Fila Llana i de la Unió Musical LLANERO I PRESIDENT4. Sentiment i Música!
I per concloure aquesta “exaltació a la música festera”, tots en peu i baix la direcció d’un agradable i entregat mestre, vàrem cantar amb molta fe i gana el nostre HIMNE DE FESTES.
POSTIL·LES:
- A l’Alhambra de Granada en la Sala del Mexuar, entre altres, es llig una inscripció que ens RECORDA: “Entra i demana, no patisques per demanar justícia, que trobar-la, la trobaràs” o “Vine a orar. No sigues dels negligents”.
- Obra guanyadora en el III Concurs de Composició de Música Festera de la Vila d’Agost de 2023, sent per consegüent, l’obra obligada en la pròxima edició del Certamen d’interpretació.
- Amb dos parts diferenciades, s’inicia amb una fanfàrria brillant que anuncia la presència del capità. Un primer tema elegant ens prepara per la solemnitat del primer forte. Aquest, escrit a manera de marxa, està pensat perquè la seua escolta “carregue” les armes i inicie el seu pas ferm. La segona secció s’inicia amb una melodia elegant al mateix temps que emotiva que serà reexposada de forma festiva i enèrgica, simbolitzant l’alegria que lo nostra festa ens transmet a tots els nascuts a la nostra terra. (Nota de Saül Gómez).
- Obra emmarcada pels 77 anys de convivència musical i festera entre aquestes dues entitats alcoianes.
- RECORDEN quin nexe comú atresoren EL MEXUAR i LA LOCURA DE BOABDIL?
Salut i Música.
Vicent Agulló Pérez
