El diumenge 23 de febrer pel matí tindrà lloc al Teatre Municipal d’Algemesí el concert d’hivern de la Banda Simfònica d’Algemesí, on s’interpretaran obres de marcat caràcter valencià i s’estrenaran dos arranjaments per a banda i clarinet solista de música de Astor Piazzolla.
A la primera part del concert escoltarem dues obres del compositor alcoià Amando Blanquer Ponsoda: la marxa mora “El Somni” i “Tres danses valencianes”, composició feta a partir de temes de balls populars valencians on Blanquer exhibeix una mostra sorprenent d’habilitats compositives i exigeix el màxim a cada instrument, ampliant tots els registres i possibilitats per aconseguir de la banda un instrument cada vegada més ampli i precís. També s’interpretarà la peça “Estampes mediterrànies” del compositor d’Alberic Leopoldo Magenti., suite simfònica en 4 moviments de la que, seguint una misteriosa tradició musical, sols s’interpretaran els dos primers i l’últim: Crepuscle a Mallorca, La pavana de València i La costa Brava.
Després de dirigir la primera part, el mestre Alberto Ferrer Martínez intercanviarà la batuta pel clarinet i així, el públic tindrà el plaer d’assistir a l’estrena de dos arranjaments per a banda i clarinet solista: “Tristezas de un Doble A” i “Aconcagua” de Astor Piazzolla, qui originalment les va compondre per a bandoneó, un instrument de vent de teclat semblant a l’acordió. És de la famosa marca de bandoneons “Doble A” (pel seu fundador Alfred Arnold) d’on sorgeix el títol de la primera peça.
L’argentí Guillermo Anad ha sigut l’encarregat d’arranjar aquestes dues obres i adaptar-les expressament per a ser interpretades per la Banda Simfònica d’Algemesí junt amb al seu director i clarinetista Alberto Ferrer Martínez, dirigits en esta segona part per l’algemesinenc Jordi Girbés Trull.
D’aquesta manera, la Banda Simfònica d’Algemesí s’avança a l’any Piazzolla que serà en 2021, coincidint amb l’aniversari del naixement del compositor. Nascut en Mar de Plata, Argentina, Astor Piazzolla va créixer com a immigrant en el Lower East Side de Manhattan on va aprendre a tocar el bandoneó i es va submergir en el món del jazz i la música clàssica que la ciutat oferia. Als setze anys va tornar a Argentina on va desenvolupar l’estil del tango nuevo combinant tango tradicional amb elements de la música clàssica i el jazz, fet que el va convertir en una figura altament controvertida a la seua terra natal, al mateix temps que resultava aclamat als Estats Units i Europa. Hui en dia, 28 anys després de la seua mort, se’l considera com a un dels músics argentins més importants de la història del seu país i és reivindicat per intel·lectuals, jazzistes i músics de rock de tot el món.
