Capella de Ministrers grava un disc de recuperació del patrimoni de la Comunitat Valenciana vinculat a la música tradicional 

0
179
@XIMO CALVO

La formació, dirigida per Carles Magraner, retrà homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés amb el treball Cants de la terra que inclourà temes tradicionals de diversos municipis d’Alacant, Castelló i València 

L’àlbum, gravat en l’ermita de San Sebastián de Requena, celebra la interculturalitat i brinda una mostra del patrimoni musical vinculat als seus orígens des del rigor i l’òptica de la música antiga 

Este serà el segon disc que Capella de Ministrers dedica a les músiques tradicionals després de Arrels que va publicar en 2018 amb els versos d’Estellés, Marc Granell, Jaume Pérez Muntaner, Begonya Pozo i Isabel Robles 

La portada del disc, que veurà la llum en 2025, serà de Manuel Boix, un prestigiós artista de talla internacional en l’àmbit de la pintura, escultura, obra gràfica i il·lustració i reconegut amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques en 1980 

Carles Magraner: “Amb aquest treball vull enriquir el ric patrimoni musical valencià des de la perspectiva històrica de la interpretació de la música antiga i amb la incorporació de temes inèdits” 

Josep Vicent Frechina destaca que “interpretar els repertoris tradicionals des de l’òptica de la música antiga reconcilia dos mons que haurien de dialogar amb més assiduïtat; es tracta de dos branques d’un mateix arbre” 

Matilde Asencio Salvador, filla de Matilde Salvador: “Em va agradar moltíssim el que va fer Carles Magraner amb Mareta, va ser una versió molt respectuosa amb la composició musical i va estar molt encertat en la instrumentació” 

València, 5 d’abril de 2024 

Capella de Ministrers ha gravat Cants de la terra, els orígens i la identitat, un treball discogràfic amb el que la formació, dirigida per Carles Magraner, retrà homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés (1924 Burjassot, València – 1993 València), després d’un any en el que es commemora el centenari del seu naixement i amb un repertori que celebra la interculturalitat i brinda una mostra del patrimoni musical vinculat als seus orígens des del rigor i l’òptica de la música antiga.

Aquest àlbum, d’un grup musical de referència nacional i internacional de la música històrica amb més de set lustres de trajectòria artística, serà el segon disc que Capella de Ministrers dedica a les músiques tradicionals després d’Arrels que va publicar en 2018 i en el qual Magraner va comptar amb els versos de cinc poetes valencians: Vicent Andrés Estellés, Marc Granell, Jaume Pérez Muntaner, Begonya Pozo i Isabel Robles, i rellevants músics i artistes. 

La portada del disc, que veurà la llum en 2025, serà de Manuel Boix, un prestigiós artista de talla internacional en l’àmbit de la pintura, escultura, obra gràfica i il·lustració i reconegut amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques en 1980. 

La música popular valenciana, amb les seues melodies, danses, romanços i instruments, ha tin gut un impacte social significatiu, sent un model de la diversitat cultural, una eina per a la cohe sió que ha generat un sentiment de pertinença i orgull. Capella de Ministrers s’endinsarà, des d’una interpretació històrica, en el món dels cants del poble, romanços, històries cantades, dan ses populars i unes altres que han format part de la història recent, tant des de la perspectiva culta com la popular. 

Les peces de l’àlbum, gravat en l’ermita de San Sebastián de Requena d’origen mudèjar, també exploren els camins secrets de la transmissió musical en una època on l’oralitat i l’escriptura enca ra no havien separat els seus camins durant diversos segles. La preservació d’aquestes tradicions fomenta la solidaritat i el sentit d’identitat, celebrant la història i les tradicions dels pobles. 

El treball recollirà temes tradicionals de diversos municipis d’Alacant, Castelló i València com Altea, Aigües de Busot, Callosa d’En Sarrià, Cocentaina, Gorga; Morella, Segorbe, Todolella, Vilanova d’Alcolea; L’Alcúdia, Algemesí, València… i finalitza amb La Muixeranga, una peça anònima i emblemàtica que és una dansa a la Mare de Déu de la Salut, festivitat d’Algemesí declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco en 2011 i amb un origen que es remunta al segle XIII. 

Recuperar obres inèdites 

El disc recupera obres inèdites i inclou també el tema Bolero de L’Alcúdia sobre un text d’Estellés; i El blanc fillet (Mareta) sobre un text de Bernat Artola de la compositora castellonenca Matilde Salvador (1918-2007), un gran referent musical, autora de la primera òpera valenciana en valen cià, La filla del rei Barbut, i l’única dona que ha estrenat una òpera, Vinatea, en el Liceu de Barcelona (1974). 

Carles Magraner ha manifestat que “amb aquest treball vull enriquir el ric patrimoni musical valencià des de la perspectiva històrica de la interpretació de la música antiga i amb la incorpo ració de temes inèdits gràcies a la labor d’investigadors com Vicent Torrent o Salvador Seguí i amb músiques moltes vegades anònimes i unes altres de grans compositors com és el cas de Matilde Salvador”. 

Identitat individual i col·lectiva 

Josep Vicent Frechina destaca que “resulta francament il·lusionant que la Capella de Ministrers reincidisca en els camins oberts amb l’exitós projecte Arrels. Interpretar els repertoris tradicio nals des de l’òptica de la música antiga reconcilia dos mons que haurien de dialogar amb més assiduïtat”. El musicòleg i periodista indica que “es tracta, al cap i a la fi, de dues branques d’un mateix arbre: músiques que han travessat el temps i il·luminen el present amb una llum anti ga i necessària, que nodreixen la identitat individual i col·lectiva en aquests temps incerts i que ens reafirmen com els éssers històrics que som”. 

Matilde Asencio Salvador, filla de Matilde Salvador, ha subratllat que “em va agradar moltís sim el que va fer Carles Magraner amb Mareta, va fer una versió molt respectuosa amb la composició musical i trobe que va estar molt encertat en la instrumentació que ell va fer”. Asencio ha apuntat que segueix a Capella de Ministrers, “sóc molt fan”, i que “encara que no estic acostumada a lo de les versions, la que vaig escoltar de Carles al concert és un treball d’una formació extraordinària”. 

Per al repertori, Magraner (violes) ha comptat amb la cantant Laia Blasco i els intèrprets David Antich (flautes), Juan Perfecto Osca (violó), Eduard Navarro (cornamusa, gralla, bandúrria, oud i duduk), Robert Cases (arpa, guitarra i tiorba), i Miguel Ángel Orero (percussions). 

Renovador de la poesia valenciana 

Vicent Andrés Estellés és un dels més importants i reconeguts poetes del segle XX. El periodista i escriptor, considerat com el principal renovador de la poesia valenciana contemporània des d’Ausiàs March, va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978), Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1982), Premi d’Honor de les Lletres Valencianes de la Generalitat Valenciana (1984) o la Medalla d’Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura d’Espanya a títol pòstum (1994), entre altres. L’obra d’Estellés es desenvolupa, difon i està vinculada amb prestigiosos músics i cantants de la denominada Nova Cançó i amb els seus membres va participar en nombrosos concerts i reci tals conjunts. Poemes seus van ser musicats per Ovidi Montllor, Al Tall, Maria del Mar Bonet, Remigi Palmero, Lluís Miquel, Celdoni Fonoll, Santi Arisa, Miquel Gil, Paco Muñoz, Carles Barranco, Rafa Xambó i Josep Blay, entre altres. Entre els temes que aborda en els seus textos estan la mort, l’amor i l’erotisme, l’opressió política, la censura, la fam, la guerra, la por, la infan tesa i la quotidianitat.

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí