PER MATILDE, NI AIXÒ NI AIXÍ

0
360
No crec que recordar, 11 anys desprès, a una de les millors compositores de la nostra terra, haguera d’haver-se fet de la manera que es va fer el passat dia 4 al Palau de les Arts.
Ens vam trobar una orquestra disminuida i un director que, en la seua tornada a casa, va posar més voluntat que el que l’orquestra li donava.
Va començar amb “El Ruiseñor y la Rosa”, i la cosa no anava malament…, poca corda i un metall molt ajustat, però la voluntad del mestre alcoià salvava el compromís.
En entrar la veu de la soprà, Carmen Romeu, les coses van començar a complicar-se; l’estar llegint el paper no ajudava  a la cantant, donant la sensació d’un repertori poc treballat, a més dels problemes  vocals.
I ja, en la segona part, amb obres importants de Falla “Homenajes” i de Debussy “Le Mer”, l’homenatge a M. Salvador cau en l’oblit. Pense que la mestra castellonenca havia d’haver tingut un homenatge més ben programat, organitzat…, podeu dir-li com vullgueu.
Sols dir que cal cuidar els detalls, ja que, al final, són el que fan que un homenatge quede en la memòria de la gent o sigue un mer tràmit.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here