27.3 C
Valencia
viernes, septiembre 25, 2020
Cargando Eventos

« Todos los Eventos

  • Este evento ha pasado.

MÚSICA A LA PRESÓ, MÚSICA EMPRESONADA

13 abril, 2019 @ 8:00 pm - 10:00 pm

MÚSICA A LA PRESÓ

PASQUAL PASTOR

FESTA D’ANIVERSARI DE LA REPÚBLICA

Balls de festa

Un himne militar republicà.

INTERMEDI 1

L’àngel exterminador. Banda sonora de Pep Llopis)

 EL PATI DE LA PRESÓ

Concert per a Cello. Adagio Opus 85.Elgar.

Escena 1 : Arriben presoners i visites

Cantemos al amor de los amores. Banda

Escena 2 : Els mùsics són creadors

Un recuerdo. Felipe Belda. Pasdoble.Banda

Tania. Angel Bernat. Pas doble.Banda (Arranj V. Enguix)

Escena 3 : La família, lluny i prop

La tarara. Cançó popular de Pasqua.

Escena 4 : La saca contra la música

Mareta. Cançó de bressol.

Suspiros de España. Antonio Álvarez. Pasdoble marxa. Banda

Escena 5 : Carta i exili

INTERMEDI 2

Louange à l’Éternité de Jésus. Messiaen. Cello y campana de la presó.

MÚSICA A LA CIUTAT DE POSTGUERRA

Escena 6 : Retrobar-se / extraviar-se

Variacions sobre el Ternari. Rafael Rodriguez Albert. Banda

Marinada. Vicent Garcés. Piano

In modo Sarabanda de Eduardo López Chavarri / Violí+piano

Escena 7 : Nosaltres podríem ser

Viejo jardín i Tierna despedida. Carlos Palacio. Piano

Quinteto en estilo concertante. Rafael Rodríguez Albert. Piano i Arcs.

Trío per a  flauta (violí), cello i piano. Jose Moreno Gans

Escena 8 : Exili o «volver»

Escena 9 : Els cafè cantants

Aires gitanos. Pablo Sarasate. Violí i piano.

Escena 10 : València present i futur

Batalla imperial. Juan Bautista Cabanilles (Arranj per a Banda)

Biografies i context cultural

FELIPE BELDA CALATAYUD

Bocairent, 1908-79. Teixidor i músic de la banda, trompa. Per haver estat afiliat a la UGT fou condenat a mort, després conmutada la pena a 30 anys. Ingresa a la presó en novembre del ’39. Entra a la banda de San Miquel dels Reis en novembre del ‘41 i la dirigeix entre 1944-46. En llibertat condicional des de gener del ’48. Entre 1960-69 dirigeix la Unión Musical de Bocairent. En 1974 la Sociedad Musical d’Alfafara. És pare i mestre de Francisco Belda Ferre, director des de 1969 de la Unión Musical de Bocairente. S’hi inclou al programa el seu pasdoble Un recuerdo

ÁNGEL BERNAT BENEYTO

Bocairent, 1893-1939. Músic de la banda, bombardí; domina tot el metall. Obté el Títol Superior de Música al Conservatori de Barcelona. Entre 1913-1924 dirigeix la Banda Nova de Bocairent i segueix dirigint-la quan es fon amb la Primitiva, fins que ingressà a la presó. Entre 1927-30 amb la compañía lírica local difon la sarçuel.la per la comarca.

Fou condemnat a mort per haver sigut tinent d’alcalde i delegat de la Junta Local d’Ensenyamenten, en 1936 fins gener de 1937. A sis massos de la comarca es va donar acollida a centenars de xiquets i xiquetes refugiats de Madrid en Colònies Infantils: la Penya Nova (58 nens), el Regadiu (24), la Rambleta (28),la de Luis Vañó (28), la Lloma (28) i Chaquero (43). En la del Masets de Giner (actual hotel del tenista Ferrero) hi hagué 80 o 90 infants acollits.

S’hi interpreta la versió per a banda (arranj. de Vicent Enguix) del seu pasdoble Tania (neta pianista divulgadora de l’obra) escrita per a piano a la presó poc abans de que l’afussellaren a Paterna (1939)

ABEL MUS SANAHUJA

(Burriana 1907-Picanya 1983). Als 8 anys ingressa en la Sociedad Filarmónica de Burriana. S’hi inicia amb el violí amb Vicent Tárrega (germà de Francesc). Dos anys més tard estudia a València amb el seu paisà Joaquim Monzonís Ribera i al Conservatori. En 1920 la Diputació de Castelló el beca. Estudia (1921) a l’École Superieur de Musique de París. En 1926 obté la Primera Medalla Internacional de Violí. I el nomenen professor.

Joaquín Rodrigo li dedicà La enamorada junto al pequeño surtidor (1923) i Pequeña ronda, que estrenà a París (1928) amb la pianista Encarnita Mus, sa germana. E.López-Chávarri li dedicà In modo de sarabanda (1930).

En 1932 torna a Castelló on funda, amb Vicente Asencio, i dirigeix (fins 1938) el Conservatori de Música. També fou director de l’Escola Municipal de Música dAlcoi. La guerra trunca la seua trajectòria artística. En 1936 li encarregaren composar l’Himne del Batalló Mateotti. Acceptà sota amenaces creient que això li donaria la protecció que necessitava. L’acabà en dues hores.

Al 1937 treballa d’intèrpret dels brigadistes hospitalitzats a Benicàssim, on sa germana pianista era infermera. Dona concerts als soldats.

Entre 1938-42 és empresonat tres vegades pels dos bàndols. La primera acusat de feixista, treballant varios mesos cavant trinxeres. La segona, en març del 1939, amb el Golpe de Casado per dirigir un programa emés per la radio que conrolava el Partit Comunista. Fou alliberat 16 dies després. La tercera acusat de roig. Es va passar mes i mig en un camp de concentració de Castelló i dos mesos a la presó. Allí començà a escriure el diari A Life. El judici dura dos anys.

És obligat a residir a València i a presentar-se cada setmana al Jutjat. Aquestes represalies li impedien fer concerts. Calia començar a partir de zero. Als cafés cantants tocava música de ball. Però sempre hi havia un moment per a mostrar la seua qualitat interpretatiiva al violí: Sonata per a violí sol Op. 91, nº 6, de Max Reger (1905).

En 1943 guanya la plaça de concertino a la recentment fundada Orquestra Municipal de València, (fins 1972). Durant els anys ‘40 oferí molts concerts a Espanya, Argentina, contracte amb la Casa Odeón. En 1963 solista a l’Orquesta del El Cairo. I entre 1972-75 fou concetíno de l’Orquestra del Liceu de Barcelona

CARLOS PALACIO GARCÍA

(Alcoi 1911París 1997) .Estudia a Madrid i a París. Fou un compositor molt compromés políticament, d’una gran íntegritat intel·lectual i ètica. Coincideix a Alcoi amb Abel Mus quan aquest dirigia l’Escola Municipal de Música. En 1936 rep l’encàrrec del Ministerio de Instrucción Pública d’escriure varios himnes per als combatents republicans (Canciones de Lucha), com ara el que populartizaren les Brigadas Internacionales. En acabar la guerra prova de viure a Alcoi un exili interior, tancat a casa sense gaire bé eixir, durant set anys. En acabant va sobreviure com a viatjant per aquella Espanya deprimida representant uns laboratoris químics. En 1950 se’n va a París en adonar-se’n del greu perill que corria, de presó i de mort. La seua música rep la influència de Ravel i manté un cert toc impressionista a l’estil de la música poètica de Mompou. Va mantindre relació amb Shostakovich. A La música empresonada s’hi interpreten dues breus peces del quadern per a piano, tota una emocionada evocació de la terra, un cant d’enyor, escrit des de la Unió soviètica: España en el corazón: Viejo jardín i Tierna despedida (1977), com a evocació del reencontre de la pianista Encarnita Mus amb el seu germà Abel.

JOSE RAMÓN MORENO GANS

Algemesí, 1897-Muxía (A coruña) 1976. Estudia al Conservatorio de Madrid on obté el premi fi de carrera en composició. Pertany a la generació del ‘27. Ja en 1928 li atorguen el Premi Nacional de Música.

Becat per l’Academia de Belles Arts de San Fernando entre 1933-35 estudia a Paris, Viena, Roma, Florència i Berlin. Es relaciona amb Hindemith, Stravinsky i Pau Casals.

Des de 1935 treballa a Uniòn Radio Madrid la qual cosa li va donar projecció internacional. Però aquest destí professional unit a haver sigut en 1938 Secretari del Conservatori de València també li va crear, acabada la guerra, problemes polítics tot sent objecte d’expedients de depuració i penúria econòmica.

En 1940 obté el Premi Revista Radio Nacional.I en 1943 torna a guanyar el Premi Nacional de Música i obté la plaça de Música de l’Instituto Ramiro de Maeztu de Madrid. Ja no el tornaren a molestar més.

Segueix sernt un música Ignorat tant pels intèrprets com pels programadors. Té obra simfònica, per a banda, religiosa, però especialment de cambra. D’ell escoltarem el Trío per a flauta (substituït ací pel violí), cello i piano. La seua música utilitza recursos impressionistes com l’harmonia fluctuant, escales modals. Fa ús d’una combinació politonal (tòniques mòbils), de formes clàssiques. No renuncia a l’expressivitat emocional.

VICENT GARCÉS I QUERALT

(Benifairó de les Valls, 1906València, 1984). Compositor.

Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Catedràti de Literatura a l’Institut Ausiàs March de Gandia entre 1933-39. En 1934 va promoure el Grup dels Joves (amb Lluís Sánchez, Emili Valdés Perlasia, Ricard Olmos i Vicent Asencio) que aspiraven a un art musical valencià vigorós i a una escola valenciana fecunda. Mantingué relació amb el grup madrileny a través de Bacarisse (generació musical del ‘27)

En 1938 va acceptar la Direcció del Conservatori de Música i Declamació de València. Acabada la guerra patí l’ostracisme, apartat dels càrrecs professionals i depurat. En 1948 rep una beca del govern francés per estudiar composició. Contacta amb el Group les Six i es fa amic de Georges Auric. Li mostra el seu ballet Marinada, sobre textos de Joan Fuster, amb cert aire de Satie, uns passatges del qual, considerat per Manuel Palau com a peça inicial del ballet valencià, escoltarem a La música empresonada.

Torna a València en 1953 i com no tenia obra per a banda, gaire bé l’únic mitjà de difusió musical, hagué de simplificar la seua obra.

RAFAEL RODRIGUEZ ALBERT

(1902 Alacant-1979 Madrid). Invident des dels 8 anys, als 14 anys ja dirigeix obra seua a La Banda de Villarobledo (d’on son pare era enòleg).

En 1929 es relaciona en Paris amb Poulenc, Honneger, Milhaud i sobre tot Ravel. Visita a Falla en Granada.

En 1932 ingresa en l’Instituto Provincial de Ciegos d’Alacant, com professor d’harmonia i piano. Traslladat a Madrid, el Ministerio de Instrucción Pública i Bellas Artes el nomena professor de solfeig i piano del Col.legi de Chamartin. En ser Madrid bombardetjat el col.legi es trasllada a Ontinyent. Fou amic de Buero Vallejo.

Depurat políticament, inhabilitat professionalment i desterrat a Granada,en 1940 la ONCE li dona treball d’administratiu. Traslladat en 1947 a Madrid dona classes particulars i transcriu música en braille.

En 1952 i en 1961 li atorguen el Premi Nacional de Música. En 1976 obté el Premi Nacional de composició Manuel de Falla

Escoltarem un passatges de Horas i Caminos, encàrreg en 1973 de l’Instituto d’Estudis Alacantins, inspirada en Años y Leguas de Gabriel Miró i un fragment del Quintet a l’estil concertant (1971) per a piano i arcs. Una música intensa, lluminosa, transparent, mediterrània.

Detalles

Fecha:
13 abril, 2019
Hora:
8:00 pm - 10:00 pm
Categoría del Evento:

Local

Monasterio de San Miguel de los Reyes de València
València, València Spain + Google Map