Entrevista a Pedro Rodriguez – Revista SAO

0
63

«Les bandes de música són el major cas d’èxit de l’associacionisme valencià»

«Hem de sentir les bandes, les societats musicals, els músics, com una cosa pròpia»

«La funció del directiu és dirigir, i no fer de gestor cultural»

Havíem quedat a la seu de la Federació, en un carrer molt cèntric de València. Feia unes poques hores que havia estat reelegit en l’Assemblea de la FSMCV. Finalment ens vam asseure en un bar per fer l’entrevista perquè les urgències concentraven els compromisos del nou president. Pedro no passa desapercebut: la seua presència, el seu cabell, tampoc. En començar l’entrevista es nota que domina el món de la Federació, de les bandes. I no deixa passar l’oportunitat per a dir el que pensa, de vegades de forma contundent. Se li nota també que encara li queden ganes de continuar treballant.

–Què és la FSMCV?

–És una idea que van tindre, fa 50 anys, unes persones possiblement avançades per al seu temps, com després s’ha demostrat. Andrés en va ser el primer president, una persona que no despertava desconfiança al règim franquista. Van poder fer un treball associatiu molt bo i després ha sigut una conjunció de coses que ha fet que això siga, crec, el major cas d’èxit de l’associacionisme valencià. Estic segur que hui en dia les societats musicals no estarien si no haguera existit la Federació.

–I què representa exactament per a un territori aquesta realitat?

–Per a la societat jo pense que el que ha de representar encara no s’ha assolit. Crec que encara queda un poc.

–La FSMCV realment es nota recolzada per les societats musicals, o no molt?

–Pensem que falta molta comunicació interna. És un dels huit reptes que tenim en el programa electoral d’aquests pròxims quatre anys. La Federació és el que és a pesar de les societats musicals.

–A vosté, l’han votat menys de 200 persones de les més de 550 societats. No és una miqueta trist que no hi participen?

–Han acudit el 52 %, però d’eixe nombre se n’han anat a casa sense votar 80 perquè es feia l’hora de dinar. La mesa es va obrir per votar a les 14.30 h. Després de la intervenció, 110 persones varen votar al moment i 80 després, quan ja havien dinat. Al final, quan mires la història de tot això dius que són qüestions geogràfiques i d’horaris. L’única vegada que s’ha disparat un poc l’assistència va ser a Peníscola en el 2006, perquè hi havia dues candidatures i perquè era la primera vegada que n’hi havia dues.

Llegir més

 

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here