L’Ajuntament de València firmarà en les pròximes setmanes un contracte de comodat amb Les Arts per a la cessió, a títol gratuït, de part de l’attrezzo que es va utilitzar en 2008 en la representació del ‘Parsifal’ de Richard Wagner
Les peces, valorades en 4.400 euros, inclouen el Sant Grial, un cigne modelat a grandària natural, la llança de Parsifal i un conjunt d’arc fletxes, i s’integraran a la sala dedicada al cinema, l’òpera i a la literatura contemporània
El comodat tindrà una duració inicial de deu anys, prorrogable, de manera automàtica, per períodes d’igual duració, sempre que els elements cedits continuen exposats en el futur Centre d’Interpretació del Sant Calze
El futur Centre d’Interpretació del Sant Calze exposarà l’attrezzo de l’emblemàtica òpera ‘Parsifal’, de Richard Wagner, amb la qual el Palau de les Arts va inaugurar la seua temporada 2008-2009, sota la batuta de Lorin Maazel i la direcció d’escena de Werner Herzog. Així ho ha revelat este dimecres el regidor delegat d’Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno, després de visitar les peces propietat del coliseu valencià, acompanyat de la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar; i del director artístic de Les Arts, Jesús Iglesias. Este anunci es produïx a penes unes setmanes després de la presentació oficial del projecte museològic del futur Centre d’Interpretació, davant una àmplia representació del sector de la cultura i del Capítol de la Catedral de València.
L’Ajuntament de València formalitzarà en les pròximes setmanes un contracte de comodat amb el Palau de les Arts per a la cessió gratuïta de part dels elements materials que van formar part d’esta mítica producció, per a la seua exhibició en el futur Centre d’Interpretació del Sant Calze, amb seu a la Casa del Rellotger. Les peces, valorades en un total de 4.400 euros, inclouen el Sant Grial, un cigne modelat a grandària natural, la llança de Parsifal i un conjunt d’arc i fletxes, i s’integraran a la sala dedicada a la influència de la sagrada relíquia al cinema, en l’òpera i en la literatura contemporània. Fins a l’obertura del citat espai, el Consistori haurà de custodiar les peces, en degudes
condicions de conservació, en els depòsits municipals de Patrimoni Històric.
El comodat tindrà una duració inicial de deu anys, a comptar des del dia del lliurament dels elements objecte de cessió, prorrogable per períodes d’igual duració, sempre que les peces prestades continuen exposades en el Centre d’Interpretació del Sant Calze. Estes
pròrrogues es produiran de manera automàtica, llevat que alguna de les parts del contracte manifeste el contrari. Seran a càrrec de l’Ajuntament de València tots els gastos que es deriven en ocasió d’este acord i, en particular, l’embalatge, el transport, l’assegurança i la conservació dels referits elements, obligant-se a adoptar quantes mesures resulten necessàries perquè no patisquen cap mena de desperfecte.
“Des de l’Ajuntament de València, volem agrair al Palau de les Arts i a la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació el seu suport constant a un projecte molt especial per a nosaltres i que marcarà un abans i un després en la divulgació del nostre patrimoni, així com la seua generositat amb una cessió que, sens dubte, redundarà en benefici de tots els valencians i que permetrà fer valdre les citades peces, fent-les accessibles al conjunt de la ciutadania”, ha declarat el delegat d’Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno. “Un gest que és bona mostra de la sintonia, l’enteniment i la col·laboració entre les dos Administracions”.
La secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, ha destacat “la voluntat de la Conselleria i del Palau de les Arts de continuar enfortint les sinergies institucionals, a fi d’acostar a la ciutadania el ric patrimoni cultural valencià, fent partícips a totes les Administracions de la seua difusió i valorització”. Per part seua, el director artístic de Les Arts, Jesús Iglesias, ha explicat que “el fet que una producció operística forme part del patrimoni i la història d’una ciutat és el millor exemple per a reivindicar la importància d’este gènere i el seu paper en la societat”, i ha assenyalat que darrere de cada producció “hi ha un precís treball de documentació, debat, estudi i d’elaboració”.
El ‘Parsifal’ de Richard Wagner
El Palau de les Arts, que feia només tres anys havia obert les portes i dos que havia acollit la seua primera òpera (‘Fidelio’, de Beethoven), representaria en 2008 ‘Parsifal’, confiant la direcció d’escena al reconegut cineasta Werner Herzog, qui apostaria per una escenografia futurista, presidida per una gegantesca pantalla parabòlica. Herzog trencava així amb l’estètica dominant en moltes de les produccions realitzades fins al moment de l’òpera de Wagner, deutores dels dissenys del pintor Paul von Joukowsky per a la seua estrena en 1882 en Bayreuth. Vinculat des dels seus orígens amb el repertori wagnerià,
Les Arts reforçava amb ‘Parsifal’ el seu idil·li amb el geni alemany, amb “el seu compositor fetitxe”. De la magnífica producció de Herzog són precisament les peces que, gràcies a la citada col·laboració, es podran gaudir en el futur Centre d’Interpretació del Sant Calze.
Tal com s’arreplega en el projecte museològic del futur Centre d’Interpretació del Sant Calze, coordinat pel prestigiós historiador Miguel Navarro Sorní, “el Sant Grial ha sigut, al llarg de la Història, un tema d’inspiració de nombroses obres musicals, aconseguint el seu
apogeu en el segle XIX amb el moviment romàntic, de la mà de compositors de la talla de Richard Wagner (1813-1883), autor de les més belles partitures sobre el misteriós calze, al qual dedicaria una part gens menyspreable de la seua producció musical”. Wagner, que coneixia el ‘Parzival’ de Wolfram von Eschenbach, recrearia el món del Rei Arturo i els seus cavallers en òperes com Tanhäuser, Lohengrin, Tristán i Isolda, i, sobretot, en ‘Parsifal’, la seua última obra i la més íntimament lligada al Sant Grial.
En ella, el protagonista, Parsifal, cobra unes dimensions messiàniques noves, que fan d’ell pràcticament una reencarnació de Crist. Influït per Arthur Schopenhauer, Wagner veu en el jove Parsifal la personificació de la innocència i de la puresa, presentant-se com el prototip de l’home nou, redemptor. En l’escena final, este alça als cels el Greal, mentre Kundry, redimida, cau morta als seus peus. “D’algun mode, Wagner ens indica en el seu Parsifal la necessitat que tots ens comprometem en un nou camí que ens permeta eixir del túnel en què es troba la Humanitat com a conseqüència de la falta de noblesa i de l’egoisme”, s’indica en el projecte. ‘Parsifal’ s’estrenaria el 26 de juliol de 1882 en el Festpielhaus de Bayreuth, congregant als millors compositors de la època (Franz Liszt, Camille Saint-Saëns, Anton Bruckner i Léo Delibes, entre altres).
El mateix Friedrich Nietzsche, qui va trencar l’amistat amb Wagner, en certa manera, pel rerefons cristià de l’obra, reconeixeria, amb tot, l’absoluta genialitat musical i la profunda bellesa de l’últim drama líric wagnerià. En paraules del filòsof alemany, la citada òpera (“un festival escènic sacre en tres actes”, tal com la definira el seu mateix autor) transmetia “un sentiment extraordinari i sublim, un esdeveniment, una experiència de l’ànima en el més remot fons de la música”. Les reaccions dels nombrosos músics que van assistir a les representacions de ‘Parsifal’ van ser també summament elogioses. Així, per exemple, un jove Gustav Mahler escriuria després dels festivals de 1883 el següent:
“Quan, incapaç de dir paraula, vaig eixir del Festpielhaus, allí vaig saber que s’havia revelat el més gran, el més malalt i que la portaria amb mi, inviolat, tota la meua vida”.
