Home AUDITORIS LES ARTS Una Bomba d’honor o deshonor?

Una Madama Butterly sota els efectes de l’explosió en Nagasaki. Sobre el clàssic de Puccini, la gent que va acudir a Les Arts es torna a emocionar amb les veus de Liana Aleksanyan en el paper de Ciao-Ciao-San (Madama Butterfly), al meu parer molt justeta amb els registres greus i mitjans, resultant molt millor en els aguts, tot i que no estava en les seves millors condicions físiques, va deixar llums i ombres a la seva actuació, rebuda amb una ovació més que respectable.
El paper de Pinkerton va estar ben interpretai i molt valorat per el públic; el tenor S. Escobar va complir molt bé amb el ser paper.
Per a mi, la millor ovació i interpretació de la nit va estar a càrrec de Naomi Kato en el paper de Suzuki i, molt brillante també, Rodrigo Esteves com a Sharpless.
La batuta del veneçolà Diego Matheuz li va donar calidesa i expressivitat, trasmteten al públic unes sensacions molt emotives.
La direcció escènica la va dur a terme Emilio López, posant una mirada tenebrosa i devastadora de la Segona Guerra mundial al territorio Japonés, deixant clar el domini i la submissió dels pobles per culpa de les guerres. Sols el ball de Fátima Salés va donar unes escenes poètiques i premonitòries del harakiri que vindrà desprès.
En definitiva, una Madama Butterly molt justeta de recursos econòmics que s’ha resolt de manera notable i molt ajustada també, i sobretot, per la resta de veus que participaren, com la de Moisés Marín, com Goro, i Pablo López, com el Tio Bonzo, Marianna Mappa com Kate Pinkerton, Arturo Espinosa com el Tio Yakuside, el comissari imperial en la veu de Jorge Álvarez, l’oficial del registre, interpretat per Javier Galán i el princep Yamadori en la veu de José Javier Viudes.
Una nova temporada amb bones intencions

Deja un comentario