Home Educación Escuelas de Música La Federació de Bandes insisteix a privatitzar els estudis elementals de música

Font

L’FSMCV demana que les escoles de música es transformen en Centres de formació amateur

Joan Baldoví s’ha reunit amb membres de l’ens federatiu valencià per recollir les “necessitats” educatives i econòmiques al voltant de la música perquè el diputat puga transmetre-les al Congrés espanyol.
El passat 2 de febrer, la Federació de Bandes de Música de la Comunitat Valenciana (FSMCV) va traslladar al conseller d’Educació, Vicent Marzà, l’interès d’aquests per eliminar els ensenyaments elementals de la xarxa d’ensenyaments públics i que foren assignats a les escoles de música de les societats musicals. Aquesta setmana han fet una passa més enllà, i han traslladat la proposta al diputat Joan Baldoví (Compromís), perquè aquest faça de pont en les reivindicacions davant el Congrés espanyol. La reunió amb Educació tractava sobre els punts que recull el renovat Pacte del Botànic que atenen específicament la música al País Valencià. Un seguit de “reivindicacions històriques”, com ara bé, el finançament de les escoles de música o l’elaboració d’un mapa d’ensenyaments musicals al País Valencià, entre altres.

Pel que fa al finançament, l’FSMCV demanava a la Conselleria passar del model de subvenció al de “conveni”, ja que argumentaven que amb aquest model no arriben per a pagar les despeses de funcionament. La conselleria acceptà estudiar aquest assumpte econòmic. Seguidament, l’ens federatiu manifestà el seu suport perquè els estudis superiors de musica entraren en la universitat, un pas que també sembla compartir Educació, mentre que pel que fa al grau professional, l’antic mitjà, tots dos agents van reconèixer la “complexitat” que representa i per això requerirà d’un estudi assaonat per organitzar el susdit mapa d’ensenyaments. Per últim, la federació demanà que “s’elimine el grau elemental dels conservatoris públics” perquè existeixen ara per ara uns “estudis anàlegs”. És a dir, uns estudis elementals de música reglats, públics i gratuïts i uns estudis no reglats, privats i de pagament, però que tot i això, en la pràctica poden ser semblants. Aquesta última proposta de privatització dels ensenyaments elementals, segons afirmava l’FSMCV, també despertà “l’interès de ser estudiada” per l’administració.

La Federació insisteix que aquests ensenyaments elementals són en la pràctica amateurs, perquè no condueixen a cap titulació, tret d’un certificat. A més a més, en un recent article del vicepresident de l’FSMCV, s’insisteix a “passar d’un sistema de subvenció a la via del conveni amb les escoles de música”, augmentant el finançament de les escoles des d’Educació i “una part important” que assumirien els ajuntaments, tot això “permetria normalitzar la xarxa d’escoles de música, permetent el seu funcionament com a centres educatius com qualssevol altres”. És a dir, crear la figura de concerts educatius musicals.

Centres de formació amateur

Aquest divendres, el president de l’FSMCV, Pedro Rodríguez, i el vicepresident primer Remigi Morant, es van reunir amb el diputat de Compromís al Congrés espanyol, Joan Baldoví, per traslladar-li les “necessitats per a millorar els ensenyaments musicals” valencians. Entre aquestes, han tornat a insistir en la necessitat de crear el mapa d’ensenyaments musicals “coherent”, ja que a partir d’aquest es podrà veure que “només en les ciutats hi ha ensenyaments gratuïts en la xarxa pública de conservatoris, mentre que en les Escoles de Música dels pobles, els alumnes han d’assumir quasi totes les despeses”, afirmava Rodríguez.

En aquest sentit, perquè les escoles de música de les societats musicals, que són entitats sense ànim de lucre, puguen garantir la “qualitat i continuïtat”, “és fonamental” que es reconeguen com a “centres de formació amateur” i perquè siguen sostenibles econòmicament, cal que “s’implante un model de convenis” i oblidar-se de les subvencions, que com apuntaven, no cobreixen les despeses de les nòmines. Han insistit a Baldoví que “és fonamental que s’impartisca el nivell elemental dels estudis musicals solament en les Escoles de Música, per tractar-se d’estudis de caràcter no professional”. Així doncs, les Escoles de música, amb un conveni de concertació, es farien càrrec de la formació amateur. No obstant això, les escoles de música ja imparteixen uns ensenyaments amateurs i així estan regulades com a ensenyaments no reglats. D’altra banda, els conservatoris “instruirien” els estudiants que vulguen “formar-se de manera professional”. Tanmateix, el certificat dels ensenyaments professionals (antic mitjà) no comporta cap professionalització ni cap titulació (com atorgava el Pla 66), ja que només el títol de grau superior és equivalent al grau universitari (anteriorment llicenciatura). I per tant, capacita el músic per exercir professionalment. Només en algunes escoles de música, amb ensenyaments no reglats i no professionals, demanen el certificat de grau professional per a exercir la docència. En el sistema educatiu, tant en educació general com en els ensenyaments de règim especial, cal estar en possessió del títol superior.

Pacte polític per l’educació musical

Per altra banda, la Federació de Bandes va traslladar al diputat estatal la importància de “desenvolupar un pacte polític i social per l’educació musical”, de manera que la música siga reconeguda com a matèria troncal en educació primària, amb “tres sessions setmanals d’educació artística” apuntava Morant (dos de música i una de plàstica), i que l’educació musical “continue durant la secundària consolidant la branca de música en el batxillerat d’arts”.

També s’insistí en la situació de “desigualtat i injustícia” en què queden els alumnes de música respecte a la resta en la selectivitat. En aquest sentit, el professor de la UV i vicepresident de l’FSMCV, Remigi Morant, recordava que  “les proves PAU del curs 2016-17 passaran a la història per no haver oferit matèries de música perquè els músics pogueren pujar nota de 10 a 14 punts en igualtat de condicions amb la resta dels seus companys”. Alhora que plantejava models com el mamprès per Catalunya, que inclogué l’assignatura d’Anàlisi Musicals, “per regular la situació” de desigualtat. Una mesura que també aportaria solucions en aquest sentit seria la creació de Cicles Formatius de Música, com la Luthieria, i que aquests pogueren incloure’s en el pla d’estudis.

Seguint amb l’educació, també s’insistí en la “necessitat” que els ensenyaments superiors de música estiguen “plenament integrats” dins la Universitat. En aquest sentit, la federació apostava per la creació d’una Facultat de Música. Un camí que ja plantejà el PP al País Valencià, i per això creà l’Institut Superior d’Ensenyaments Artístics de la Comunitat Valenciana (ISEACV), on s’inclou la música, la dramatúrgia, la dansa, el disseny i oficis artístics com la ceràmica.

Ixen a 12,80 euros

Joan Baldoví ja va posar sobre la taula el menyspreu a què sotmet l’estat a les societats musicals valencianes amb les subvencions. 7.000 euros va repartir el Ministeri liderat per Méndez de Vigo per a les 547 societats musicals valencianes. Si aquestes es reparteixen la quantia, ixen a 12,80 euros. Allò, el diputat de Compromís ho va qualificar com una “astronòmica subvenció”. Igualment, unes setmanes després, el mateix diputat va demanar al Ministeri un històric de subvencions de l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i la Música (INAEM), després d’assabentar-se que pel que fa a la música contemporània valenciana, l’estat hi destinava zero euros, tret dels 50.000 que atorga a l’Ensems, tal com vam saber aquesta setmana. En el mateix sentit, Baldoví havia reiterat les diferències existents entre les subvencions que rep el Teatro Real o el Liceu de Barcelona, en comparació amb el Palau de les Arts; com igual ocorre amb els museus valencians o els festivals de teatre, on Sagunt a Escena rep de l’estat zero euros d’inversió.

Sense dubte, per a la federació, que rep subvencions de totes les administracions públiques, el tema de l’infrafinançament és un dels “temes importants”, i assenyalava l’1% d’ajudes que rep de l’estat, una xifra “realment alarmant”. Així, Joan Baldoví s’ha compromès a exposar la situació davant el Govern espanyol, afirmaven en un comunicat, amb l’objectiu que “siga revisada la situació i es puga oferir un major suport econòmic d’acord a la grandària, representació i activitat de l’FSMCV”.

Deja un comentario